El pare del concepte de la modernitat líquida; Zygmunt Bauman, ens deixava tot just començar el 2017. El sociòleg i filòsof polonès, va escriure nombrosos assajos, tots essencials per entendre els canvis culturals i socials que s’estan produint, i com afecten l’individu. Un dels seus darrers treballs és un assaig dedicat als refugiats publicat per l’editorial Arcàdia.
“La humanitat està en crisi, i no hi ha altra sortida que la solidaritat humana”
Si bé la migració massiva no és un fenomen nou, en els darrers anys ha augmentat significativament el nombre total d’immigrants que truquen a la porta d’Europa. A les persones que fugen de la misèria – “el nostre estil de vida implica que hi hagi persones sobreres”-, s’hi han afegit els refugiats i els sol·licitants d’asil, ens trobem cara a cara amb la conseqüència de les desastroses expedicions a l’Orient Mitjà i també, amb l’alarmant augment d’estats fallits.
La Inseguretat de l’individu al servei de la política.
La sensació general d’inseguretat existencial és un tret de la nostra societat actual, la societat del rendiment tal com l’anomenava el filòsof. La “flexibilització” del mercat de treball ha contribuït a l’augment d’una inseguretat que resulta útil als líders polítics. La classe mitjana viu angoixada, conscient de la fragilitat de la seva posició social, de la incertesa del futur i de la sensació constant d’inseguretat que els medis i els creadors d’opinió ajuden a replicar. Aquesta inquietud que s’ha instal·lat, lluny de ser apaivagada, permet al govern posar en pràctica polítiques de “segurització”.
Aquestes polítiques són en realitat un truc, una trampa que pretén desviar l’ansietat dels problemes que els nostres líders polítics no tenen la capacitat, o la voluntat, d’afrontar – com ara crear un sistema de protecció social satisfactori – cap a problemes que pensen que poden resoldre i que els brinden la possibilitat de mostrar-se útils davant la ciutadania. Parlem de la lluita contra terroristes que amenacen la seguretat física. Aquests assumptes adquireixen un paper primordial perquè sostenen la legitimació del poder a la vegada que aporten vots.
Vivim en una societat plena de riscos però mancades de certeses i garanties. La vida quotidiana es precaritza i s’obliga a l’individu a estar sempre preparat. Som testimonis de com els poders existents han abandonat – o privatitzat- la tasca d’afrontar els problemes existencials dels éssers humans, i ho han fet descarregant la seva responsabilitat en l’individu.
“Som una societat esmicolada i convertida en un conjunt d’individus que han de rendir, obligats a fer veure que són autosuficients”.
L’estat nació comença a fallar-nos a escala mundial, i davant d’aquest context imprevisible, la reacció de “les classes angoixades” és buscar refugi en un home o dona fort. Explica Bauman que les societats fracassades posen les esperances en un salvador, que busquen algú que mostri un nacionalisme ferm, militant i agressiu, un líder que prometi tancar les portes al planeta globalitzat i retornar a un passat que molts troben a faltar. La feblesa i la por estimulen els moviments d’identitat ètnica, són intents desesperats d’aixecar barricades per contenir les forces del món modern, per defugir, inútilment, les transformacions socioeconòmiques que es produeixen. “Quan la societat falla, la nació apareix”.
Els desconeguts tendeixen a causar angoixa i por.
“Els refugiats encarnen l’enfonsament de l’ordre i ens recorden la nostra vulnerabilitat davant unes forces globals desconcertants.”
La por focalitzada en un adversari tangible és més fàcil de suportar que quan els orígens de la nostra por és desconegut o es troba dispers. Actualment, els immigrants i els refugiats encaixen perfectament en aquest paper. Als països receptors, s’ha construït un discurs que els estigmatitza doblement, per una banda s’incideix en els perills que aquesta “crisi migratòria” pot suposar per l’estat del benestar d’ Europa i, per l’altre, la política de la segurització, no perd l’ocasió d’associar-los amb actes de terrorisme.
En el nostre món, cada cop més desregulat, multicèntric i desarticulat, la majoria de la població veu amb preocupació l’afluència massiva de refugiats, pateixen pels seus status social i per la pèrdua de les seves possessions davant l’emergent precarietat. Aquest rebuig, però, xoca frontalment amb la nostra consciència, amb la responsabilitat moral de l’individu.
Bauman ens apel·la, l’obstacle a batre és l’adiaforització, és a dir, l’actitud distant, la indiferència moral davant les afliccions del món.
No ens resultarà fàcil, les polítiques de segurització – amb la complicitat de la maquinària mediàtica i institucional – treuen la qüestió de la immigració de l’esfera de l’ètica per col·locar-la a la de les amenaces a la seguretat. I cóm ho fan? Doncs amb la deshumanització dels que venen, se’ls atribueixen trets negatius o se’ls difama, tot amb l’objectiu d’incloure’ls en una categoria de persones no mereixedores de la nostra consideració i respecte. Un cop els immigrants han estat etiquetats per l’opinió pública com a possibles terroristes queden fora de l’espai de la compassió. S’ens treu de sobre la responsabilitat del seu destí i sobretot ens allibera d’un deure moral.
Però per fer front a aquesta realitat irreversible, no serviran de res les polítiques encaminades a separar-nos els uns dels altres. Les comunitats i els grups ètnics de les societats modernes estan condemnats a coexistir, malgrat la retòrica nacionalista que enlluerna a molts. A curt termini els murs poden amagar el problema, però l’única solució per sortir del malestar actual i evitar futurs mals majors, és lluitar contra la temptació d’aïllar-nos de la diferència i propiciar una fusió d’horitzons, perquè ens hi juguem molt. El camí de l’alienació i la indiferència mútua ens aboca a l’extinció col·lectiva, el canvi climàtic no s’aturarà rere les nostres fronteres i afectarà el futur que compartirem. És hora de conversar, en el sentit ampli de la paraula i començar a “cosmopolilitzar” les nostres mentalitats.
Zygmunt Bauman (Poznan,1925-Leeds 2017), sociòleg i un dels intel·lectuals europeus més rellevants de la nostra contemporaneïtat. D’ascendència jueva, va desenvolupar una important tasca com a ensenyament a Polònia, després de la Segona Guerra Mundial. El 1968 va ser expulsat de la Universitat de Varsòvia per raons polítiques; va reprendre la docència a les universitats de Tel Avivi i Haifa, per incorporar-se l’any 1971 a la Universitat de Leeds de la que serà professor emèrit de sociologia. L’agudesa de les anàlisis de Zygmunt Bauman i la lucidesa de les seves reflexions sobre la modernitat i les interrelacions dels fenòmens de la vida contemporània han fet del seu pensament un punt de referència per entendre el món d’avui.
llibresencat 