El mestre Andreu Martín ha creat tot un món per nosaltres, un univers clandestí i ple de glamur que gira al voltant d’un estrafolari personatge; l’Emili (Mili) Santamarta, l’amo i senyor de l’Harem, un exclusiu prostíbul, molt popular ja en temps del franquisme, que trobarem a l’avinguda del Tibidabo, al costat del turístic tramvia blau.
L’Harem, dirigit abans per la seva mare, la desapareguda madame Emili Love, i la seva fidel amiga íntima; Sancha, pertany a la família Santamarta des de fa ja unes quantes generacions. Les seves parets, engalanades amb exquisits tapissos, amaguen, no només foscos passadissos, sinó també obscurs secrets que farien posar vermell a més d’un, i condemnarien a més de dos, i és que dins l’harem, qualsevol fantasia – per estranya que ens pugui semblar- pot fer-se realitat.
El local és negoci i refugi per l’Emili, allí al costat de les seves estimades “col·laboradores” i la Sancha – la seva actual família- passa les hores tranquil·lament el nostre agorafòbic protagonista. Tot canvia el dia que dos mossos d’esquadra es presenten al prostíbul per comunicar-li que han trobat el cos de la seva mare amb dos trets al clatell. Pel Mili, que porta sense veure-la més de deu anys, aquesta devastadora notícia li produeix un cert alleujament, això vol dir que la seva Santa mare no el va abandonar – com es temia – sinó que se la van prendre.
Aquest és el punt de partida d’una història negra, negríssima. Mili deixarà el bordell disposat a esbrinar qui va carregar-se a la seva mare i, sobretot, per què ho van fer, i és que hi ha una pregunta que sempre ha enterbolit la ment del nostre home, i és saber si l’admirada i desitjada Emili Love, era o no una bona persona.
Andreu Martín entrellaça amb encert i precisió, trames i temps, el tèrbol passat de la mare ens trasllada a una Barcelona obscura i paranormal. És el passat de l’Harem, espectador impassible de rituals satànics i de festes salvatges que no acostumaven a acabar bé. Remenar el passat reactiva una història tancada en fals; l’assassinat de les noies de Collserola, tres joves raptades i assassinades que van ocupar portades sensacionalistes i hores de televisió. No podrem evitar recordar el soroll mediàtic que va produir el triple assassinat de les noies d’Alcàsser a principis dels noranta.
A aquesta trama del passat, possiblement relacionada amb la desaparició de la mare, li afegim una trama del present; la dels somalis, una banda perillosa de proxenetes que volen quedar-se amb l’Harem, aprofitant l’aparent moment de debilitat pel que passa el seu amo. Aquí l’Emili ens tornarà bojos i ens afegirem a la seva causa tot i que no compartim la seva forma de viure i pensar. El personatge que ha creat l’Andreu Martín és una delícia, està ple de matisos. És un home força ambigu, sense vergonya, perillós, histriònic i estrany, però també és un ésser fred i calculador que sap on està i a què es dedica. Dur i macarra quan ho demana l’ocasió, tendre i responsable quan vol, entrar en el micro món del Mili Santamarte és adorar-lo.
La ironia que deixa anar la novel·la i el retorçat sentit de l’humor del protagonista, no ens hauria d’amagar dos punts que, en la meva opinió, fan d’aquesta obra una lectura molt recomanable. El primer és la facilitat en què la ficció és utilitzada aquí per posar-nos al davant un món amagat però real, dirigits per autèntics depredadors que s’aprofiten de la desesperació i la misèria d’algunes dones per enriquir-se. El segon, és l’espectacular treball d’investigació que l’autor ha fet. Sectes satàniques, tracta de dones, rituals de vudú, relacions sadomasoquistes, de tot en parla l’Andreu Martí, i de tot amb criteri.
Andreu Martín
Per saber més d’aquest mestre de la novel·la negra cliqueu a l’enllaç
https://andreumartin.wordpress.com/about/biografia/
llibresencat 